PERILL A LES XARXES SOCIALS

En aquest article m’agradaria parlar d’un dels perills més importants de les xarxes socials: la suplantació d’identitat. Dic que és un dels perills més importants ja que es fa evident que el falsejar un perfil o robar una compte d’alguna xarxa social pot causar molts mals, sobretot a nivell emocional de la persona perjudicada.

Què es necessita per crear un compte a qualsevol xarxa social? Correu electrònic, un nom (vertader o fals) i en alguns casos una invitació per part d’un membre d’aquesta xarxa social, com és el cas de tuenti. Aquestes dades permeten realment veure si la persona que esta darrere la pantalla i el teclat és realment qui diu ser? Per suposat que no.

He trobat una notícia que m’ha semblat molt important que va publicar el diari “El mundo” a la seva pàgina web. Aquí us deixo el link per si el voleu consultar ja que pot ser del vostre interès:http://www.elmundo.es/elmundo/2009/07/05/navegante/1246809687.html     

 Aquesta notícia parla sobre alguns casos que ja s’han donat de suplantació d’identitat en persones conegudes per tothom, per exemple; l’escriptora Lucía Etxebarria, Mariano Rajoi, l’alcaldessa de València o José Mota.

També parla de que hi ha dues maneres de realitzar suplantació d’identitat. Una és quan es crea un perfil fals sobre alguna persona i l’altre és quan algú s’apodera de la compte real d’algú. Tots dos casos resulten molt greus ja que qualsevol persona que pugui accedir a aquests perfils pot veure publicada qualsevol informació falta o íntima de la persona perjudicada. En aquest sentit l’article parla d’algunes raons per les quals la gent suplanta la identitat d’altres persones. Aquestes raons poden ser molt variades, podríem estar parlant per exemple, de fer una gracia, una burla o una broma, molt comú entre els joves o per exemple posar a ex parelles en situacions violentes o incomodes. Veiem que les raons poden ser moltes però la majoria de vegades la suplantació d’identitat és un fet dolorós per la persona que ho pateix, ja que s’està violant la seva intimitat. De vegades també es poden arribar a penjar fotografies en altres perfils que resulten nostres, violant també la nostra intimitat i el nostre dret d’imatge.

La suplantació d’identitat a les xarxes socials no arriba a ser delicte si no es crea un perfil fals amb el nom i cognoms de la persona a qui es suplanta, el domicili i la situació civil en la societat. En aquest cas podria haver una condemna mínima de 6 mesos a 3 anys.

Per aquesta raó m’agradaria donar uns consells per evitar alguna d’aquestes situacions ja que tot i haver esmentat alguns dels perills les xarxes socials són molt profitoses sempre que s’utilitzin amb responsabilitat.

-       Mai donar la contrasenya a ningú encara que sigui de confiança.

-      No entrar en pàgines de spam o aquelles que semblin estranyes ja que podrien portarun virus i robar les contrasenyes i informació del vostre ordinador.

-       Configurar la vostra privacitat a les xarxes socials. Que només els vostres amics  puguin veure la informació i les dades que publiqueu.

-       No agregueu a algú al qui no coneixeu o no és amic.

-       I per últim vull animar-vos a que denuncieu si trobeu un perfil fals o una suplantació d’identitat a les xarxes socials

Aquí us penjo un altre link amb més informació sobre aquest tema: http://www.hoytecnologia.com/noticias/Registrada-primera-denuncia-suplantacion/97003

EXISTEIX VIDA PRIVADA DINS LES XARXES SOCIALS?

Les xarxes socials s’han convertit en espais de trobada on les persones no només interactuen, sinó que també fan públiques les seves dades personals. A més, permeten l’intercanvi de diversos materials on no solsament es fan públiques les dades dels propis individus, sinó també les d’altres persones.

Per reflectir aquesta idea, us convido a mirar el següent vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=_VAgyuNjnoY&feature=player_embedded

En aquest es mostra, a banda de la falta de consciència respecte la privacitat, el fet de cuidar també la privacitat dels altres.

Personalment, he de confessar que al moment de penjar alguna imatge al meu perfil de Facebook, no penso en les possibles conseqüències que això em pot portar. No obstant, és amb missatges com el d’aquest curt on es pot veure que realment hem de prendre consciència sobre la privacitat.

Tot i així, deixant a un costat el contingut de les imatges i la violació de la privacitat dels que apareixen en el material que publico, m’agradaria comentar un altre aspecte que també reflecteix el vídeo anterior. Al posar un contingut a Internet, molts usuaris pensen que posant privacitat ja se soluciona tot perquè només ho veuen les amistats que tens. Però... realment TOTS els contactes que tens són amics? Podeu reflexionar-hi.

Seguint amb el tema de la privacitat però, i prenent les dues següents notícies de referència, la imatge de les xarxes socials que es dóna no és precisament immillorable, sinó que es pot titllar de perjudicial i tot! Aquest fet es transmet a la resta de la societat i provoca una visió negativa de les xarxes socials.

Veieu aquí les dues notícies:

- "Los perfiles de 100 millones de usuarios de Facebook, al descubierto". La Vanguardia, 29/07/10.

- "Protección de datos investigará Facebook". La Vanguardia, 23/10/10.

Des del meu punt de vista, crec que cal oferir la formació necessària per tal de que utilitzem les xarxes socials evitant les seves febleses o riscos. Així, les persones submergides en aquest món, probablement, prendrien consciència d’aquests perills i estarien atens a aspectes tan importants com és la privacitat, tant individual com col·lectiva. No obstant, el tema de la formació ja és un aspecte a tractar amb més profunditat ja que oferir solucions al problema seria una bona manera d’evitar-lo.

Així doncs, i retornant al fil de l’article, m’agradaria que opinéssiu sobre la pregunta que encapçala aquest escrit. Existeix vida privada dins les xarxes socials o tot allò que es publica es controla per persones externes a tu?

Ús de les xarxes socials

Probablement, seria complicat, al món que coneixem, trobar algú que no hagi escoltat parlar mai de les xarxes socials a internet.

Aquestes s’estan fent lloc a la xarxa a un ritme vertiginós, convertint-se sobretot en punts de trobada humans, a més de ser el medi de difusió d’empreses i artistes.

Abans de profunditzar una mica sobre l’ús de les xarxes socials, és imprescindible fer-ne una petita definició. S’entenen com una forma d’interacció social, definides com un intercanvi dinàmic entre persones, grups i institucions. És un sistema obert i en construcció permanent. Les persones intercanvien informació sobre les idees, gustos i preferències mitjançant textos, imatges i vídeos. Són ambients comunicatius oberts a la participació ciutadana amb el propòsit de teixir ambients comunicatius destinats a l'organització social.

El gros d’usuaris de les xarxes socials són els joves d’entre 18 i 24 anys. Aquest cop, són les dones les que predominen en l’ús de les xarxes socials, un 46% de la població femenina i un 34% dels homes. A més sis de cada deu usuaris utilitzen les xarxes socials cada dia.

Segons un estudi realitzat per la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC), per encàrrec del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) i amb la col·laboració de l’Instituto Apolda que l’ús de les xarxes socials ha augmentat un 31,8% en un any entre els joves catalans de 8 a 14 anys. Es va aprofitar el marc de la Festa dels Súpers de TV3.

Aquestes dades indiquen l’augment de l’ús de les xarxes socials i el lloc que s’estan fent a la vida quotidiana de les persones. La part més preocupant d’aquestes dades és fins quin punt el control parental existeix i si realment els adolescents són conscients del que suposa formar part d’una xarxa social, coneixent els perills que s’oculten.

L’ús moderat i segur de les xarxes socials, és una bona manera d’estar en contacte amb les persones que ens envolten d’una manera ràpida i efectiva. A més de servir d’ajut a empreses que es volen donar a conèixer o a artistes que volen mostrar el seu talent. També són de gran ajuda per duu a terme accions per tal de facilitar la organització social o reivindicar per propiciar canvis socials.

Per contrapartida poden suposar un mal somni si no és fa un ús segur d’aquestes i es revelen dades personals a persones desconegudes, fins i tot rebre ciberassetjament o patir una ciberaddicció.

Davant d’aquest fenomen que s’està produÏnt envers les xarxes socials, crec que encara per tal de prevenir casos d’aquest tipus a la xarxa i fer-ne un bon ús, s’hauria d’ensenyar en l’àmbit de l’educació formal a fer un ús responsable i donar a conéixer als pares les estràtegies per tal de tenir un control i fer més efectiva la prevenció. Són una bona eina de comunicació sempre i quan siguin utilitzades correctament.

Aquí us deixo uns links on trobareu més informació sobre l’estudi esmentat a l’article i més informació sobre temes de la xarxa:

http://www.fobsic.net/opencms/opencms/ca/index Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya

http://www.cesicat.cat/ Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT)

http://blogs.ccrtvi.com/espaiinternet.php?itemid=27967 Espai Internet

Xana G.

EL PAS DE LES XARXES SOCIALS

Quan jo tenia 10 anys em van regalar el meu primer ordinador; no tenia Internet, només uns quants videojocs i uns quants programes bàsics que tenia el mateix ordinador. Ara en tinc 22 i fa 6 anys que sóc usuària permanent del meu ordinador i evidentment tinc Internet i una xarxa social. Què ha passat?
Respecte les primeres xarxes socials tenien una finalitat més educativa; ja que majoritàriament la utilitzaven els docents de l’educació o bé els professionals del mateix ram (psicòlegs, psicopedagogs, mestres, educadors...). Els professionals compartien diferents recursos i experiències, fins i tot hi havia usuaris sense identitat on opinaven del que havien llegit.
Amb el pas del temps les xarxes socials s’han anat ampliant, però no perquè estigui de moda; perquè recordem, que anys enrere s’utilitzaven i que per tant podem arribar a la conclusió que, cada cop els usuaris utilitzen més les xarxes socials. Les xarxes socials estan a l’ordre del dia i no ser al Facebook o al Twitter comença a ser motiu suficient perquè t’assenyalin amb el dit. Un exemple típic que ha passar en el seu moment era quan comentaves que no tenies telèfon mòbil, la Nintendo o més tard la Wii i els blogs.
Paral·lelament el Messenger s’obria pas provocant un èmfasis sense precedents en les relacions socials dels adolescents. Aquest fenomen ha produït la necessitat de tenir una xarxa social obligatòria a casa, i que per tant pot causar diversos factors negatius, com les tensions o l’estrès amb la família o bé factors econòmics.
En contrapartida les xarxes socials tenen molts avantatges com la coneixença de diferents cultures ( la interculturalitat), la comunicació diària amb la família i amics, el treball, la informació actualitzada del que passa al món, demanar hora al metge (...)



En la meva opinió penso que l’èxit del Facebook ha canviat la forma de relacionar-nos, mentre que als portals (yahoo i Terra) i el buscador (Google) podies entrar de manera anònima i ara necessites donar tota la informació possible per estar connectat a una xarxa social. Però els meus dubtes queden pendents, sense una resposta tancada i clara, sinó el dubte és present...negociaran amb les meves emocions? Ens podem protegir? Qui ho controlarà?
En la confecció d’aquest article em va agradar buscar, llegir i comparar diverses opinions ja que és un tema on hi ha molt per a comentar, però el que més em va interessar i en el meu parer estaria molt bé fer una petita visualització com a mínim per entendre la moda de les xarxes socials és en la entrevista de Genís Roca, director General de Infonomia, la xarxa degana d’innovació i que té més de 17.000 afiliats, a través d’aquest enllaç: http://compagina.powweb.com/valors/valors/ENTREVISTAgenisroca.htm

ESTRUCTURA CEREBRAL D'UN CIBERADICTE

Aquesta imatge que hem escollit per analitzar ha estat creada per Neha Tiwari i l’hem trobat penjada al portal de “Ciberprensa: l’evolució en els medis de la xarxa”.

Ens ha cridat especial atenció el fet d’utilitzar la imatge d’un cervell separant les diferents zones neuronals amb representació de les xarxes socials. A més, el cartell també destaca per la combinació de colors (fons negre amb detalls de colors cridaners).

Així doncs, quan mirem aquesta imatge veiem un cervell que en comptes de tenir les zones dividides pels lòbuls dels dos hemisferis, divideix aquests amb diverses xarxes socials. Així, es representa el cervell d’un web addicte.

La imatge pertany a un primer pla del cervell i podríem englobar el gènere amb un cartell de crítica actual.

D’aquesta imatge ens agrada el fet de dividir el cervell d’aquesta manera i donant èmfasis amb aquest tipus de colors vistosos. Pensem que és una imatge que enfoca la realitat de la situació actual respecte les xarxes socials, i ho fa d’una manera crítica. Des del nostre punt de vista, representa l’addicció a les xarxes socials amb la visió d’un cervell completament consumit, obsessionat i entregat a les xarxes socials, el qual es pot trobar a molts individus avui en dia.

A més, mitjançant unes preguntes, hem pogut comprovar que és una imatge que transmet el mateix a la majoria de les persones, ja que la resposta de tots era el reflex d’un cervell corresponent a un ciberadicte. Així doncs, podem dir que es tracta d’una imatge senzilla amb una intenció clara.

Pel que fa als valors del missatge, creiem que aquest fa referència a la necessitat d’ocupar el nostre cap en altres activitats ja que la vida dins les xarxes socials ha incrementat notablement en els últims anys i caldria usar-les amb moderació. Així doncs, podríem dir que aquest missatge representa el volum d’usuaris que fan ús excessiu de les xarxes socials.

Aquesta imatge ajuda a veure la realitat que es viu actualment en alguns col·lectius, on la necessitat de connectar-se a la xarxa arriba a l’extrem. No obstant, aquest problema que el missatge intenta transmetre no va destinat a tothom, ja que hi ha gent que no utilitza xarxes socials o Internet per diversos motius (edat, economia, cultura, etc.). En aquest sentit, podríem parlar dels habitants del tercer món o gent del nostre entorn sense recursos econòmics.

Aquest missatge es troba disponible a aquest link: http://ciberprensa.com/redes-sociales-del-cerebro/ i suposem que s’ha enviat per fer reflexionar als internautes, ja que no ens intenta vendre res. Podríem dir que es troba dins un article d’opinió i té l’objectiu d’intentar conscienciar a la població dels problemes d’addicció a les xarxes socials que ens trobem en aquests temps.

Jessica C., Xana G., Raquel M., Coral O.

TOT UN VENTALL DE DIERENTS XARXES SOCIALS

Com molt bé se sap, les xarxes socials han experimentat un èxit espectacular des de la seva creació. Actualment, podem buscar per Internet un munt de serveis entre els quals trobarem el que millor s’ajusta a les nostres necessitats i requeriments.

És indiscutible que avui en dia Facebook i Twitter comparteixen el lideratge en l’àmbit de les comunitats virtuals ja que són les que han aconseguit un nombre d’usuaris més elevat en els últims anys. No obstant, existeix tot un ventall molt més ampli del que ens podem imaginar de xarxes socials específiques per a cada necessitat (entreteniment, laboral, etc.).

Per una banda, he establert una diferència pel que fa a la temàtica principal de les xarxes, és a dir, l’objectiu pel qual han estat construïdes. Trobo cinc àmbits clarament diferenciats: entreteniment (Hi5 o wamba); relacions de parella (BeautifulPeople); compartir informació (bebo, twitter o muugOo); educació (classroom 2.0 o redpizarra); i d’interacció social (Facebook, MySpace, Festuc, Linkara,...). Tot i així, algunes d’aquestes xarxes socials poden complir més d’un àmbit com és el cas de Facebook, la qual pot complir diversos objectius.

Per altra banda, però, també estableixo unes semblances en algunes d’aquestes xarxes socials. Centrem-nos en les més conegudes actualment. Tant Tuenti, com MySpace o Facebook disposen d’una pàgina on l’usuari personalitza el seu perfil i d’una altra, anomenada inici, on es recullen les darreres activitats dels contactes. També permeten compartir fotos pròpies i tenen un xat (opcional o no) dels contactes d’aquell usuari.

Aquest enllaç, http://www.redesociales.net/directorioredessociales/index.php, ens mostra una breu descripció de moltes xarxes socials i podem veure clarament que cada una compleix uns requisits pensats prèviament.

Personalment, abans de buscar informació sobre aquest tema, només tenia present aquelles xarxes socials més reconegudes actualment, com és el cas de Twitter, Facebook, MySpace i Tuenti. Realment m’ha sorprès la gran diversitat que hi ha de xarxes socials adaptades a cada públic concret. Tot i així, i encara que em consideri endinsada dins aquest món, l’única a la qual estic registrada és a Facebook ja que crec que es tracta d’una xarxa social molt complexa tant a nivell d’interacció social, com entreteniment o laboral. No obstant, sóc conscient que d’aquí uns anys hauran aparegut moltes més xarxes semblants i les que ara es troben al capdavant del lideratge, passaran a ser una més dins aquest ampli ventall. Creieu que ens haurem d’anar adaptant a les noves pàgines que dissenyin any rere any?

EDAT MÍNIMA PER REGISTRAR-SE A LES XARXES SOCIALS

Hi ha una cosa que ens crida l’atenció! Molts hem comentat alguna vegada, que ens preocupa el fet que menors d’edat es moguin per internet, sobretot per les xarxes socials ja que malgrat que ens ofereixen moltes facilitats i contenen molts avantatges, també hi ha palès uns perills de privacitat bastant importants que s’intensifiquen quan es tracta de menors, no només pel que fa a la legalitat de la majoria d’edat sinó que també per la maduresa que no es pot quantificar dels menors. Per aquesta raó he volgut entrar a algunes de les xarxes socials més utilitzades i d’aquesta manera poder veure l’edat mínima requerida per registrar-s’hi.

Primer de tot m’agradaria comentar una de les coses que més m’han sorprès i és el fet de que l’edat legal que consta a les xarxes socials no és fàcilment visible per aquells que s’hi registren.  Un dels exemples és “tuenti”,  una xarxa social en la qual he dedicat molt de temps en trobar l’edat mínima legal per registrar-s’hi, tot i així no he aconseguit trobar-la, és cert que probablement aquesta informació estigui publicada, però la xarxa no facilita l’accés a trobar-la. 

A part d’aquesta xarxa social hi ha moltes en les quals l’edat mínima es troba difícilment. En aquests temps he pogut separar la tipologia de les xarxes socials. Estarien les xarxes socials dedicades a professionals on l’edat mínima legal per registrar-se són 18 anys, altres xarxes socials amb aquesta edat  mínima són aquelles en les quals els contactes entre persones desconegudes són més probables, aquestes són per exemple  “Badoo” i “Sonico” encara que es permet el registre a menors sempre que els pares o tutors legals  acompanyin als menors d’edat i els permetin registrar-se. Desprès trobem aquelles més utilitzades per els menors com
“twitter”, “facebook”, ”Fotolog”,   “Hi5” i”tuenti”, les dues primers tenen l’edat fixada en els 14 anys, les dues següents en 13 i la última com ja he comentat abans m’ha sigut impossible trobar aquesta dada. Aquestes cinc xarxes socials comentades són les que més ens preocupen ja que són les més utilitzades per els menors. En les condicions d’us d’aquestes xarxes es recomana als pares o tutors legals que vigilin i controlin als menors per tal d’utilitzar aquestes xarxes socials d’una manera responsable.

Una d’aquestes xarxes socials va ser noticia maniàticament donat que la política d’Espanya va forçar a aquesta xarxa social a augmentar l’edat mínima per a registrar-se a 14 anys  fixada anteriorment en 13. Aquesta xarxa social és “facebook”.  Podeu revisar aquesta noticia http://www.muyinternet.com/2010/02/18/facebook-sube-un-ano-mas-la-edad-minima-para-registrarse-en-espana on es diu que Espanya és l’únic país on la xarxa “Facebook” és l’únic on s’ha incrementat l’edat mínima. De totes maneres queden moltes xarxes socials on l’edat mínima és 13 per aquesta raó llanço una pregunta, s’hauria de fixar una llei en la qual es regulés l’edat mínima per a totes les xarxes socials a Espanya?