Segur que quan has llegit el títol d’aquest article has pensat en les hores al dia que passes davant de l’ordinador o quan de temps et connectes o mires la teva safata del teu correu… El fet és que no només et connectes per mirar el teu correu electrònic o bé per cercar per Internet; sinó per mirar les teves xarxes socials.. sí, sí!! he dit les “teves”, no la teva.
Quants de nosaltres mirem al dia i actualitzem la nostra pàgina del facebook, twiter, badoo, messenger (...) adjuntat imatges, pujar vídeos, escriure en el seu mur exposant el què fem, què hem fet i què farem? Creieu que mirar i connectar-te tantes vegades al dia a les nostres pàgines o bé xarxes socials, és ser un internauta addicte? O és una mesura de socialització entreteniment? Quantes hores passes al dia a les xarxes socials? I en el teu mòbil? segur que té What’s up o bé el pin de la Blackberry...
Totes aquestes qüestions plantejades i que segur que moltes d’elles són veritables al meu parer, ens fan reflexionar sobre el temps tan ampli que dediquem a les xarxes socials. L’existència d’aquest fenomen no deixa de ser cada cop més ampli i amb moltes més mesures per poder establir una conversa amb una amic a des de qualsevol lloc i moment del dia. Bé, segons un estudi que analitza l’ús de Internet a 46 països, diu que :
“El 37% dels internautes espanyols accedeix diàriament a les xarxes socials a les que dedica 2,6 hores a la setmana, temps que augmenta fins a les 5,6 hores si l'usuari de la compte té entre 16 i 20 anys, segons un estudi internacional de l'empresa TNS.”
Paral·lelament reflexionant amb les preguntes exposades vull donar una resposta per evitar que certes xarxes socials en siguin un mal ús i per tant una addicció.
En la meva opinió, crec que un mateix ha de posar el seu propi límit: saber quan atendre els amics en xarxa i no fer-se un mal ús. Un dels exemples mes peculiars actuals són: quan sortim de casa i anem a la Universitat portem la nostra habitació a la classe on estudiem, gràcies al portàtil podem estar en dues situacions alhora: a classe i a la nostra habitació. O bé quan quedem amb un conegut que fa temps que no el veiem i el mòbil cada dos per tres sona i contestem al mateix moment, sense voler pot molestar a l’altre persona i pensar que estar amb dues persones parlant al mateix moment, per tant l’escolta activa no existeix.
Personalment, respecte als exemples; a mi em molesta mol aquests fets, talla la conversa i influeix negativament envers l’altre persona i fa que la pròxima vegada pensi amb quedar amb tu. En referència al text anomenat, podeu accedir-hi en aquest enllaç: http://www.lamalla.cat/digitals/article?id=435667
Les xarxes socials, igual que moltes eines, són armes de doble tall. Per una banda, faciliten la comunicació, permeten poder tenir una relació més fluida amb coneguts o familiars amb els que seria impossible tenir contacte si no fos per internet. Permeten potenciar cerctes facetes, com la creativitat i expressar-se lliurement. A l'hora de treballar, també té les seves ventatges, poder compartir informació al moment amb companys sempre és positiu. La part negativa que poden tenir, sota el meu punt de vista, és la privacitat. La informació que publiquem mai està protegida al 100%, i això pot causar problemes. Aquí entra un dels elements que poden tenir més problemes per culpa d'això, els adolescents. Normalment són els que més temps hi dediquen, i evidentment no fan el mateix ús d'una xarxa social que pot fer una persona adulta, és més un entreteniment, i per això dediquen més hores. Per a mi, cadascú és lliure d'escollir el temps que hi vol dedicar. El problema no només és quant, sinò com.
ResponderEliminar