DOCUMENTAL “REDES SOCIALES: Quiero ser tu amigo”

El documental triat es troba en aquest link: http://www.documaniatv.com/tecnologia/redes-sociales-quiero-ser-tu-amigo-video_08849b9d6.html

Aquest documental ha estat creat pels reporters de Noticias Cuatro. Per tal de cridar l’atenció de l’audiència han utilitzat una tècnica fonamental perquè el públic estigui disposat a mirar-lo: veure’s implicats amb el tema que es tracta, i és que és ben poca la gent que no està involucrada en alguna de les xarxes socials.

Al veure aquest reportatge queda reflectit que les xarxes socials són una eina que no ens podem negar a utilitzar. Hem de ser conscients que cal fer-ne un bon ús per tal de garantir la continuïtat d’aquestes. Al llarg d’aquest vídeo podem veure diverses xifres del nombre d’usuaris de les diferents xarxes socials, el perfil més comú entre els joves, com s’utilitzen, els canvis que ha portat aquesta evolució tecnològica i altres aspectes relacionats amb aquest món del què parlem.

Pel que fa a la descripció d’imatges hem de dir que al llarg del documental es combinen molts plans diferents. No obstant, quan es mostren entrevistes predomina un primer pla. Els moviments de càmera també són freqüents. S’ha de dir però, que dins del documental es troben entrevistes, informació diversa, anuncis publicitaris, vídeos penjats a Internet, etc. fet que provoca una diversitat de plans, moviments i transicions.

Fent referència a l’àudio podem dir que, en general, predomina la veu en off de la reportera. Tot i així, com és lògic, quan es fan entrevistes s’escolta la veu de la persona entrevistada. També trobem altres efectes com és el cas dels moments en què apareix una lletra a sota la pantalla, ja sigui per anunciar la ciutat on es troben, o bé per dir el nom de l’entrevistat.

Aquest documental, com ja hem dit anteriorment, pertany al món de la tecnologia i l’evolució de les xarxes socials. Cal comentar però, que el fet de barrejar vídeos, entrevistes, anuncis, etc. fa que en alguns moments perdis el fil d’allò que és el tema principal. No obstant, creiem que l’eix que gira entorn al documental és molt encertat perquè es tracta d’un fenomen de l’actualitat que té molt de ressò en els temps en què vivim.

Així i tot, al llarg del reportatge es mostren altres utilitats de les xarxes socials (recuperar vells amics o reunir aficionats singulars), fet que ens mostra una altra cara d’aquest fenomen social actual. Dins el documental també es poden veure diferents punts de vista d’algunes persones entrevistades. Així, es representen diversos estils de vida, però no podem oblidar que aquelles persones que no disposen de Internet o de mitjans socials queden exclosos d’aquest món i, per tant, del reportatge.

Pel que fa a les creences i formes de vida que es reflecteixen al llarg del vídeo, hem de dir que aquestes no s’allunyen molt del món en què vivim ja que ens trobem en les mateixes condicions: disposem d’Internet propi i som capaços de fer-ne un ús conscient i responsable, tot i que sempre es troben excepcions. Així doncs, com ja hem dit, aquelles persones que no formen part d’aquest món tecnològicament tan avançat estan excloses del missatge que aporta el documental.

Per últim, ens centrarem en la intenció d’aquells que han emès el missatge. Aquest es troba en la pàgina web documaniatv.com i possiblement es va enviar per tal de donar una visió més àmplia del ressò que han provocat les xarxes socials en el nostre context. Així, es reflecteixen una sèrie de valors relacionats en aquest món tan avançat en tecnologia.

Jessica C., Xana G., Raquel M., Coral O.

ACCÉS A LES TIC DE LA GENT GRAN

Quan parlem de noves tecnologies, és conegut el volum d’usuaris joves i ens esforçem per a que els més petits n’aprenguin. Cal fer una petita reflexió i pensar en la població de la tercera edat que té un accés mínim o nul a internet. Aquesta dificultat per accedir a les TIC provoca una escletxa digital que cada cop es fa més notoria a mesura que aquestes van innovant i es sofistiquen.

Cal tenir en compte que són moltes les barreres que dificulten a la tercera edat accedir a internet i és necessari tant l’esforç de l’administració, com de la família que poden ser uns bons guies per obrir les portes de les TIC als més grans de la casa i el de la própia persona per superar-les.

Existeix una barrera mental envers les TIC, ja que poden resultar complexes si tenim en compte que potser mai han tingut un ordinador i molt menys amb connexió a internet. També és important mostrar els avantatges i els beneficis que els poden aportar fer-ne un ús de les TIC ( consultes mèdiques, fer tràmits, comunicar-se amb els seus familiars, conèixer gent, distreure’s...).

Malgrat l’esforç per superar la barrera mental , ha d’existir un compromís real per part de la indústria per adaptar la tecnologia a la tercera edat. S’ha de tenir en compte que es probable a causa de la edat, que tinguin alguna limitació física i/o sensitiva. Adaptar els diferents continguts de la xarxa ( els mapes, les imatges, les animacions han de comptar amb textos alternatius que expliquin els continguts, les taules i gràfics han de tenir un text que les expliqui...), no suposa un elevat cost ecónomic mentre s’està el·laborant.

També és un factor clau per tenir en compte la dificultat per accedir a les TIC, en molts casos, el baix nivell adquisitiu de la tercera edat. Els pensionistes, es veuen amb grans dificultats per ajustar els seus ingressos i arribar a final de mes. Si aquest fet afegim que el cost d’internet és dels més cars d’Europa, dificulta encara més que el trobem a les llars de la població de la tercera edat. En aquest punt l’administració juga un paper important, ja que sería imprescindible que subvencionès l’adquisició de les TIC, que vetlles per un servei de qualitat per tal de que l’esforç econòmic tingués sentit i valgui la pena.

Considero realment important que es treballi i existeixi un esforç real per part de tota la població, dels òrgans de l’administració i de la indústria per facilitar la integració de les TIC a la vida de les persones grans. És imprescindible minimitzar la escletxa digital per tal de que aquesta part de la població tingui una vida més plena i no quedin al marge de la societat, ja que són un dels col·lectius més oblidats i subestimats de la nostra societat quan realment tenen molt aprendre i encara més a ensenyar.

Aquí us deixo uns quants articles i més informació sobre la tercera edat i l’accés a internet:

• Article de Oscar del Alamo:

http://www.sociedadelainformacion.com/20021007/acercandogeneraciones.htm

• Article del web ideal.es:

http://salud.ideal.es/geriatria-y-cuidado-de-mayores/168-electronica-y-mayores.html

• Pàgines web dedicades a la tercera edat:

http://www.jubilo.es/

http://www.sendasenior.com/

Xana G.

LA REVOLUCIÓ DELS MITJANS SOCIALS

Aquest vídeo ha estat creat per Àgora News. Un dels motius que explica perquè hem escollit aquest vídeo és el fet de que anomeni totes les xarxes d’avui en dia. Al començament d’aquest, podem observar la presentació de la Web 2.0 i continua amb les xarxes socials de moda i altres que no són tan conegudes; com per exemple Xing. Al principi, també ens formulen unes preguntes textuals que són molt interessats i les respon mitjançant les imatges i frases. Això provoca que el clip tingui arguments i, per tant, dóna una resposta als internautes, ja que es tracta d’un moment que convida a la reflexió.

El mètode utilitzat que fa que el vídeo sigui original i, per tant, més vist és el fet de transmetre la informació, ja que no es tracta d’una persona parlant i explicant el tema com se sol fer majoritàriament. En aquest vídeo van apareixent imatges sobre el nombre d’internautes que han incrementat any rere any. El que canvia són les transicions ja que per passar d’una imatge a una altra ho fa de diverses maneres al llarg del vídeo.

Pel que fa al tipus de plans que hi veiem es tracta de primers plans amb moviments de càmera freqüents. Al mateix temps, s’escolta una música de fons melòdica.

Respecte a les imatges, es pot veure que són reals (el logotip) i que, per tant, el que fa que el vídeo sigui interessant és l’enllaç de les frases.

La música és instrumental, sense veu i té un to misteriós i actual que fa cridar l’atenció a l’usuari. Quan surt el logotip de les xarxes socials o altres buscadors el to és més alt i, per tant, emfatitza el moment.

El que ens agrada d’aquest curt és la seva originalitat. Com hem dit, no es tracta de la típica transmissió d’informació, sinó que juga molt amb el sentit visual. No obstant, potser caldria detallar una mica més la informació ja que tot es transmet d’una manera general i no dóna importància rellevant a cap dada.

Tot i així, quan veiem aquest missatge ens venen molts aspectes al cap, i és que, sense ser-ne conscients, hem donat un gir de noranta graus al món. Són molt poques les persones que no estan registrades a cap xarxa social, és a dir, que tot el món està endinsat en aquest món. Les xifres que apareixen al vídeo són dignes de valorar ja que no parlem de centenars, sinó de milions i milions en tot el món.

Si una cosa està clara és que en aquest vídeo es representa un estil de vida clar: el d’aquelles persones que disposen d’Internet habitualment. Així doncs, això podria ser una forma d’excloure a aquelles persones que no poden tenir Internet ja sigui per la situació geogràfica, el nivell econòmic o, simplement, les seves creences.

Fent referència a la intenció de l’emissió d’aquest missatge, creiem que està fet solament per fer veure a les persones la importància creixent de les xarxes socials i la seva evolució, ja que probablement no en som del tot conscients de l’expansió d’aquestes.

Per finalitzar el nostre comentari, volem comentar que seria necessari que nosaltres també féssim una reflexió i penséssim amb tot l’avenç que hi ha hagut des dels mitjans de comunicació com el diari i la televisió, fins finalment Internet i les seves xarxes socials.

Jessica C., Xana G., Raquel M., Coral O.

CARTELL PUBLICITARI (fotomuntatge)

Aquest cartell ha estat creat per les autores del bloc. Vam pensar que la millor manera per transmetre un missatge clar i concís era a través de la vista, així que vam crear aquest fotomuntatge per tal d’expressar la nostre opinió sobre les xarxes socials.

Les tècniques utilitzades per cridar l’atenció de les persones que vegin aquest cartell són el contrast de colors i també entre les diferents imatges, ja que cada una d’elles ens transmet una emoció concreta.

Així doncs, es tracta de la promoció d’un cartell publicitari, el qual fa referència a la web del bloc. Al marge esquerre superior d’aquest cartell s’hi pot veure el títol del bloc, i en el marge esquerra inferior la pàgina web d’aquest. Dins d’aquest cartell es poden veure sis imatges més, separades de tres en tres per una franja de color verd. Aquesta franja és la que separa les diferents situacions a les quals ens porten les xarxes socials, com poden ser, per una banda, la diversió i, per l’altra, amb un valor oposat, l’addicció.

La primera imatge del cartell representa un pla general on es pot observar a dues noies divertint-se amb l’ordinador. A la imatge que es troba sota aquesta, podem observar a un noi en pla americà, el qual està enfocat de costat. La tercera imatge situada al marge dret del cartell reflexa la presència d’un noi en un transport públic divisat en un primer pla. Aquest grup d’imatges pretén transmetre la diversió, la utilitat, l’entreteniment i, en definitiva, la part positiva de les xarxes socials.

Respecte al segon grup d’imatges, col·locades a l’altra banda de la franja verda, es reflexa l’altra cara de les xarxes socials. Parlarem primer de la imatge situada al marge dret del cartell. Aquesta s’ha realitzat amb dos plans diferents, ja que veiem una noia en primer pla i el noi que es veu de fons, en un pla secundari. La imatge de sota correspon a un pla general, on ens mostra una noia, el seu escriptori i part de la habitació. La última imatge, situada al marge esquerre inferior, està realitzada amb un primer pla on es pot observar a un infant molt concentrat en l’ordinador. Aquest grup d’imatges fa referència a la part negativa de les xarxes socials: l’addicció, la pèrdua de contacte interpersonal, l’ús que li donen algunes persones i també a l’edat prematura en què comencen a utilitzar-se.

Aquest cartell, doncs, té una finalitat totalment publicitària, ja que vol mostrar les característiques del nostre bloc, en el qual, a través d’articles, comentem tant les parts negatives com les positives de l’ús de les xarxes socials.

Des del nostre punt de vista, ens sembla un cartell senzill que ens transmet els diferents punts de vista amb els quals veiem nosaltres les xarxes socials. Per una banda, els avantatges d’aquestes com a entreteniment i instrument comunicatiu. D’altra banda, els inconvenients que poden esdevenir-se ja que, si no s’utilitzen de manera responsable, poden comportar perills o addiccions.

Suposem que altres persones que no tinguin accés a les xarxes socials o que en la seva societat no estiguin al dia d’aquest àmbit emergent, no entendran el missatge de la mateixa manera que nosaltres, a causa de la desconeixença o el poc ús que fan de les xarxes socials. Des de la nostra opinió, també creiem que els temes d’addicció són més freqüents en joves, així que, probablement, els adults no tenen la mateixa percepció que nosaltres d’aquest missatge.

Per tant, en aquest fotomuntatge veiem un estil de vista que s’ajusta a la realitat de la societat actual, donat el gran “boom” que les xarxes socials han creat actualment. Com ja hem dit, hem volgut representar valors positius i negatius de les xarxes socials ja que, tot i que creiem que les xarxes socials són avui dia gairebé imprescindibles, també pensem que un ús excessiu o irresponsable comporta molts perills, inicialment inconscients.

Aquest cartell publicitari el podeu veure al nostre bloc, el qual es troba en aquest enllaç: www.vidaalaweb.blogspot.com . El principal objectiu pel qual es va crear, va ser per fer publicitat de la mateixa web i així donar-la a conèixer. Intenta cridar l’atenció a l’audiència amb els dos punts de vista sobre les xarxes socials i mostrar, també, l’àmbit en el qual es centra aquesta web. Per tant, el que pretén és que qui vegi la imatge i s’interessi mínimament pel tema, entri al bloc per participar i comentar en aquest. Totes les opinions valen!

Jessica C., Xana G., Raquel M., Coral O.

EL TEMPS QUE ES DEDICA A LES XARXES SOCIALS

Segur que quan has llegit el títol d’aquest article has pensat en les hores al dia que passes davant de l’ordinador o quan de temps et connectes o mires la teva safata del teu correu… El fet és que no només et connectes per mirar el teu correu electrònic o bé per cercar per Internet; sinó per mirar les teves xarxes socials.. sí, sí!! he dit les “teves”, no la teva.

Quants de nosaltres mirem al dia i actualitzem la nostra pàgina del facebook, twiter, badoo, messenger (...) adjuntat imatges, pujar vídeos, escriure en el seu mur exposant el què fem, què hem fet i què farem? Creieu que mirar i connectar-te tantes vegades al dia a les nostres pàgines o bé xarxes socials, és ser un internauta addicte? O és una mesura de socialització entreteniment? Quantes hores passes al dia a les xarxes socials? I en el teu mòbil? segur que té What’s up o bé el pin de la Blackberry...

Totes aquestes qüestions plantejades i que segur que moltes d’elles són veritables al meu parer, ens fan reflexionar sobre el temps tan ampli que dediquem a les xarxes socials. L’existència d’aquest fenomen no deixa de ser cada cop més ampli i amb moltes més mesures per poder establir una conversa amb una amic a des de qualsevol lloc i moment del dia. Bé, segons un estudi que analitza l’ús de Internet a 46 països, diu que :

“El 37% dels internautes espanyols accedeix diàriament a les xarxes socials a les que dedica 2,6 hores a la setmana, temps que augmenta fins a les 5,6 hores si l'usuari de la compte té entre 16 i 20 anys, segons un estudi internacional de l'empresa TNS.”

Paral·lelament reflexionant amb les preguntes exposades vull donar una resposta per evitar que certes xarxes socials en siguin un mal ús i per tant una addicció.

En la meva opinió, crec que un mateix ha de posar el seu propi límit: saber quan atendre els amics en xarxa i no fer-se un mal ús. Un dels exemples mes peculiars actuals són: quan sortim de casa i anem a la Universitat portem la nostra habitació a la classe on estudiem, gràcies al portàtil podem estar en dues situacions alhora: a classe i a la nostra habitació. O bé quan quedem amb un conegut que fa temps que no el veiem i el mòbil cada dos per tres sona i contestem al mateix moment, sense voler pot molestar a l’altre persona i pensar que estar amb dues persones parlant al mateix moment, per tant l’escolta activa no existeix.

Personalment, respecte als exemples; a mi em molesta mol aquests fets, talla la conversa i influeix negativament envers l’altre persona i fa que la pròxima vegada pensi amb quedar amb tu. En referència al text anomenat, podeu accedir-hi en aquest enllaç: http://www.lamalla.cat/digitals/article?id=435667